FAQ
En aquesta pàgina recopilem el que entenem com preguntes més freqüents. Conceptes del tot bàsics que us serviran per ubicar la vostra situació en un context jurídic. Espero que us sigui del tot útil.
La separació no és un estat civil, pròpiament, a diferència del divorci. La separació no suposa la dissolució del vincle matrimonial. Per això, una persona separada legalment, no pot tornar-se a casar fins a obtenir una sentència ferma de divorci.
Sí, efectivament. En cas de fer-ho de mutu acord, s’hauria de signar un nou conveni de modificació de mesures de divorci i homologar-lo judicialment amb la corresponent demanda de mutu acord. En cas de no existir acord, es pot demanar al jutjat la modificació, sempre i quan hi hagi un canvi substancial de circumstàncies que ho justifiqui, respecte al moment en que es van signar els pactes que es volen canviar.
Existeixen algunes taules “orientadores” per al càlcul de la pensió d’aliments que serien ajustades, tenint en compte els diferents factors familiars, però, CAP ÉS VINCULANT.
No necessàriament. Existeix jurisprudència recent que estableix que es pot anomenar guarda compartida sense que impliqui necessàriament un repartiment del temps exacte entre els paresNo necessàriament. Existeix jurisprudència recent que estableix que es pot anomenar guarda compartida sense que impliqui necessàriament un repartiment del temps exacte entre els pares.
El contingut de la guarda, es refereix en realitat al temps que cada pare està amb els fills menors, i es pot fixar de forma exclusiva a favor d’un dels pares o de manera compartida. La potestat parental, implica el poder de decidir sobre els termes importants i essencials de la vida dels fills menors, com poden ser la salut i l’educació.
No necessàriament. Les despeses dels fills s’han d’abonar, com és lògic, en proporció als ingressos dels dos progenitors.
No, en absolut. Les decisions importants han de ser preses de mutu acord entre els pares, ja que la potestat parental sobre els fills és per llei sempre compartida.
En cas d´existir fills menors, dins el conveni de separació o divorci, s’hi ha d’incloure necessàriament el pla de parentalitat, que és on es regulen tots els efectes que incumbeixen els fills, com la guarda, la potestat parental, el règim de comunicació entre els pares, les obligacions d’aquests respecte els fills, etc.
Un cop esgotada la via de la negociació (o mediació en el seu cas), existeix un procediment específic per aquestes temes: la Jurisdicció Voluntària. En aquest cas serà el jutge qui doni a un dels dos pares la capacitat de decisió per un període de 2 anys.
Primer s’ha de distingir entre propietat o dret d’ús sobre l’habitatge. La casuística és molt variada, ja que bàsicament el dret d’ús sobre l’habitatge familiar s’ha d’atribuir en funció de qui es queda la guarda dels fills, i en cas de que aquesta sigui compartida, s’atorga al progenitor amb menys recursos, però sempre per un temps determinat.
Tanmateix, això pot variar en funció l’atribució del dret d’ús, de les quanties que es pactin com a pensió d’aliments o compensatòria, de l’existència d’altres immobles, etc.
Doncs si en el conveni o sentència no s’estableix el contrari, l’IBI l’ha de pagar aquell qui tingui atribuït el dret d’ús sobre l’habitatge familiar.
No necessàriament. L’atribució del dret d’ús de l’habitatge es farà amb caràcter temporal. La solució en la majoria dels casos és que un dels dos s’adjudica la meitat de l’altre, o es ven. O immediatament, o després de que passi el temps establert del dret d’ús.
Pot passar que s’interposi en contra teva una demanda executiva dinerària, reclamant-te el deute. S’hi afegirà, a més, un 30% que es fixarà com a costes i interessos del procediment, sens perjudici de posterior liquidació.
En cas que les teves circumstàncies ho justifiquin, seria recomanable interposar abans una demanda de modificació de mesures, a fi i efecte de demanar la corresponent rebaixa en la pensió d’aliments.
La llei preveu l’exploració dels fills menors en tot cas quan tenen 12 anys o més, i abans, en cas que tinguin ús de raó, sempre a discreció de l´autoritat judicial.